Ningú no va dir que seria fàcil. El Made in Menorca hem patit per fer pujar la tercera victòria consecutiva a la casella corresponent, davant un rival, el JAC Sants, noble, intens i que mai no ha baixat els braços. Ni tan sols quan s’ha vist onze punts avall en l’inici del darrer parcial s’ha deixat anar i ha cregut fins al final en les seves possibilitats.
De nou la correcta gestió de les possessions clau, cercant especialment la superioritat a un pam de l’anella –Piedra, Sergio, Jan, Murillo i Franco s’han repartits uns quants tirs d’alt percentatge-, i un triple de Pitu Jiménez a 1:18 del final (62-54), just el dia en el què hem estat especialment negats des del perímetre, ha fermat un resultat positiu després de “picar la pedra”.
Primer quart: 17-13
Pitu Jiménez, Isma Fernández, Franco Acosta, Ángel Piedra i Sergio Muñoz ha estat el cinc de sortida. Albert Real, el millor anotador visitant (11), ha estrenat el marcador. Resposta immediata de Piedra, des de davall el cèrcol. Una de les situacions en què més avantatges hem pogut generar . L’intercanvi de cops ha estat una constant i les diferències no anaven més enllà dels tres punts (4-7; 10-7). L’inici de les rotacions ens ha permès gaudir d’un ganxo de Jan Orfila i d’un rebot ofensiu de Franco convertit. Tot i que ha estat Dani García qui ha tancat el període des de la línia de 4.60.
Segon quart: 30-26 (13-13)
Una assistència de Piris aprofitada per Jan ha posat el +6 al marcador en la sortida de quart (19-13). Però l’equip de la barriada de Barcelona, dirigida des de la banqueta per un històric de l’ACB i el Barça com Roger Grimau, s’ha fet fort de la seva intensitat defensiva i el llançament exterior. Fins a tres triples (Balasategui, Olivé i Velasco) per a fer miques la zona plantejada i mantenir ben viu el partit (23-24). Entremig, una falta antiesportiva assenyalada al base ferrerienc Pau Pons i un moviment de peus al pal baix, marca de la casa, de Juan Murillo. El pivot de Mairena del Alcor s’ha trobat molt còmode per moments i amb set punts en aquest quart ens ha permès respirar relativament al descans (30-26).
Tercer quart: 47-39 (17-13)
Tots els jugadors disponibles han entrat en les rotacions de Joan Martínez Escala i han mostrat la seva capacitat de sumar, bé directament, bé amb intangibles. I mica han mica han reblanit la resistència catalana. Deu punts generats en situacions pràcticament infal·libles, amb l’aparició ofensiva del capità Sergio Muñoz, ha disparat l’electrònic (45-35, a 1:51). Moment en el qual el Made in Menorca jugàvem amb un cinc notable en centímetres. Franco, David, Piedra i Sergio acompanyaven Pitu, qui tornava a tancar el parcial des del tir lliure.
Darrer quart: 64-56 (17-17)
Roger Grimau ha disposat una defensa zonal a l’inici dels darrers deu minuts. I l’ha encertada, tot sigui dit. Tot i que el quart s’ha encetat amb cinc punts de Sergio (triple inclòs) per un màxim avantatge d’onze (52-41, a 8:34). Però l’equip aquí s’ha desconnectat. Errors gairebé no forçats, poca clarividència en atac i una baixada d’intensitat defensiva que ha permès l’aparició en escena d’un fins aleshores inèdit Ferran Mas. L’aler ha convertit vuit punts (dos triples) i juntament amb un tir lliure de Real ha liderat un parcial de 0-9 que ha fet tremolar Ses Canaletes (52- 50, a 5:26). Temps mort del tècnic de Gavà i tornem a començar. Peces ajustades en pista a les necessitats i exigències del rival i parcial de 5-0 (cistella en suspensió inclosa de Dani) per destensar la situació. Entràvem dins els darrers dos minuts quan Franco ha culminat una circulació endimoniada de la pilota. Només li ha falta esmaixar-la (59-52, a 1:58). El partit ha quedat enllestit amb un triple frontal de Pitu, curiosament en un dia nefast des del 6.75, amb un encert que amb prou feines ha passat del vint per cent. El darrer minut ha estat el clàssic anar i venir a la línia de tirs lliures per fermar la tercera victòria consecutiva.
Per cert, espectacular l’ambient que ha enregistrat la grada i les cadires disposades a peu de pista del poliesportiu Ses Canaletes. Els aficionats, aproximadament uns quatre-cents, han empès l’equip en els moments més delicats, que n’hi ha hagut uns quants. Just el dia que hem dedicat el partit al Jovent d’Alaior i a la seva tasca de divulgació de l’esport de la cistella i dels valors que podem transmetre a partir de la pilota taronja. Ha estat un plaer també poder gaudir de les evolucions de l’equip mini masculí en les aturades del partit.
El pròxim compromís ens durà a la pista del Santfeliuenc, que prepara el bon amic de la casa Boris Balibrea, que aquesta jornada ha patit una derrota inesperada per la seva contundència. 84-49 a la pista del Mataró. El Santfeliuenc en espera diumenge dia 23, a les 12:45 hores. Esperem contar de nou amb el suport de la comunitat menorquina i aficionats de la zona de Barcelona.